CINEMA_GXRL, la noia que importa.
Un amic em va recomanar la pel·lícula “*Girl”; t'agradarà, va afegir... vaig començar a veure-la sense saber de què es tractava i no vaig poder enlairar els ulls de la pantalla en cap moment; em va atrapar des del moment que vaig entendre el conflicte interior que sofreix una jove adolescent tancada en un cos masculí que no reconeix i en el que, per tant, se sent atrapada a una edat en què l'única cosa que desitges és escapar i volar. Interessant direcció, al mateix temps que valenta i arriscada, que ens mostra el nou realitzador Lucas Dhont, amb ... Leer más
CINEMA_The wife o la feminitat silenciada
“The wife” tracta sobre la vida d'un matrimoni d'escriptors en què ella, per amor, renuncia a tenir una vida independent com a escriptora per dedicar-se a les feines de casa, tenir cura del fill en comú i ajudar el marit a millorar els seus escrits. Tanmateix, el seu desig d'escriure és tan gran que acaba per ser el seu “negre” a l'ombra, millorant així els esborranys dels seus llibres que arriba a convertir-lo en un escriptor de fama mundial ... Leer más
CINEMA_Pacifiction d'Albert Serra
Albert Serra ho ha tornat a fer: pacifiction, la seva última pel·lícula, és de nou sorprenent i magistral. Quan una pensava que només del silenci, l'enigma o la foscor del gaudi sorgien les formes poètiques, ell ens presenta un acolorit paradís perdut, on tot està a la vista: cocoteros, marines, almiralls i funcionaris del govern conviuen amb aborígens abocats a qualsevol cosa que s'assembli al turisme. De nou, sorgeix el poema. ... Leer más
CINEMA_Una no-crítica per a un no-documental: "història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por" de Mireia Sallarès
Ahir vam ser uns quants que no vaig comptar a submergir-nos en el CCCB a la projecció de “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por” dirigida per Mireia Sallarès i Joana Masó com co-guionista. Mireia és artista post-conceptual, Joana filòloga i escriptora d'un llibre bell “Tosquelles, curar els institucions” que gira entorn del llegat del psiquiatre ... Leer más
CINEMA_El Triomf D'Emmanuel Courcol
El triomf, la fabulosa pel·lícula d'Emmanuel Courcol, evoca la topologia dels antics calidoscopis. En cadascun dels seus girs l'escena trama un trenat en diferents capes, i després del teló, en el moment abans de desaparèixer, realitza un acte sublim. El trípode cinema, teatre i fets reals fa les delícies del seu argument. ... Leer más
CINE_Boiling Point de Philip Barantini
Boiling Point de Philip Barantini, malgrat la desafortunada traducció al castellà del seu títol (“Hierve”), ja que deixa fos el terme punt, com a punt de no-retorn, és una pel·lícula senzilla, elegant i delimitada en el temps –tot transcorre en unes hores- que aconsegueix aconseguir una forma de l'essència del capitalisme. D'alguna manera, Boiling Point situa en el seu cor la reflexió: “on hem arribat com a civilització” evocant una evident nostàlgia pel pare. ... Leer más
CINEMA_Maixabel i la memòria històrica
L'acabada d'estrenar Maixabel de Icíar Bollaín, amb la magistral interpretació de Blanca Portillo i Luis Tosar, produeix una catarsi digna de les quals degueren provocar en el seu moment les tragèdies gregues. La pel·lícula posa en escena un nus real: ens endinsa en el patiment humà, interpel·lant la nostra posició ètica. ... Leer más
CINEMA_Un divan a Tunísia (o la paraula alliberada)
L'òpera prima de manele Labidi ve a explicar-nos una història d'una jove psicoanalista formada a París, que decideix tornar a Tunísia el seu país d'origen just després que tingui lloc la revolució social i política de la "Primavera Àrab". Els seus oncles li deixen un pis al terrat d'un edifici de barri de Ezzahra. Allà comença a rebre pacients. De Paris porta una fotografia de Freud amb un fez i la penja en una paret de la seva nova consulta, possiblement per recordar com fer la seva pràctica en un país que surt d'un règim totalitari. ... Leer más
CINEMA_El meu germà Juan
"El meu germà Juan" és un curtmetratge del 2019. És un curtmetratge molt curt: deu minuts amb els crèdits. Va ser escrit i dirigit per les germanes Martin, Cristina i Maria-José, de Granada. És la seva primera pel·lícula de ficció. Fins aleshores, la seva carrera professional s’havia centrat en documentals musicals. No és casualitat que el personatge principal estigui interpretat per l’actriu i cantant Leonor Watling i que Dani Martín i Coque Malla col·laborin en aquest curtmetratge capaç de dir tantes coses en tan poc temps ... Leer más
CINEMA_"Knives Out" (o la decadència de la família patriarcal)
Ryan Jonhson, amb la seva manera típica de redefinir les regles cinematogràfiques, torna a sorprendre'ns amb la seva última pel·lícula Knives Out, seguint el mateix estil poc convencional que les seves pel·lícules "Brick" (2005), "Looper" (2012) i "The Last Jedi" (2017) ... Leer más
CINEMA_Això no és una pel.lícula de Jafar Panahi
“Això no és una pel·lícula” al pur estil magritteà, revela de manera fulgurant el ressort de la creació. Aquesta no pel·lícula iraniana ens mira i ens mostra de quina manera la ficció, lluny de ser allò que s'oposa a la veritat, és el seu mitjà de revelació. Jafar Panahi, està a l'espera de la revisió d'una sentència monstruosa. Ha estat condemnat a 6 anys de presó i 20 d'inhabilitació per a fer cinema, justament per dedicar-se a això. Confinat a la seva casa, i per a no morir d'angoixa -esperar és morir en vida-, decideix seguir, escapar. Crida al seu ... Leer más
CINEMA_Sesion inaugural del cicle de literatura i psicoanálisis de la BCFB: Sade i vaig Llibertar, amb Albert Serra
És un plaer molt especial comptar amb Albert Serra per a aquesta sessió d'inauguració del cicle de Literatura i Psicoanàlisi sobre l'erotisme, que organitza la BCFB en col·laboració amb la Biblioteca Jaume Fuster. Si alguna cosa competeix especialment a la psicoanàlisi això és la sexualitat. L'aparició de la psicoanàlisi va suposar una revolució, en tant la invenció de l'inconscient es va fundar en el descobriment que la repressió d'uns certs desitjos sexuals creava símptomes. Freud es va acurar llavors a crear un mètode que servís per a desxifra'ls, amb la idea que això els faria desaparèixer. D'aquesta manera, va posar ... Leer más
CINEMA_A cel obert
A cel obert és l'últim documental de Mariana Otero. S'estrena a França en 2013 i arriba als nostres cinemes a l'octubre de 2014. El visionat del documental no deixa indiferent, remou consciències i ressona en el més íntim d'un. ... Leer más
CINEMA_A propòsit de Llewyn Davis dels germans Coen
L’última pel·lícula dels germans Coen és meravellosa; la seva estranya potència emana un influx que perdura i al que es fa difícil escapar. El poder de la música, territori on alguns éssers humans queden irremeiablement atrapats, contribueix de forma substancial a aconseguir-ho, però no només es això ... Leer más
CINEMA_"Unes altres veus" d'Iván Ruiz
Passada la mitjanit de dimecres 4 d'abril, just abans de la pluja, les voreres del carrer Torrijos que acullen el cinema Verdi a Barcelona, van ser testimonis de l'alegria generalitzada que es respirava entre els qui acabàvem de sortir de l'estrena de "Unes Altres Veus", el documental del nostre col·lega Iván Ruíz Acero. Alegria sense presses d'amagar, contenta de compartir, cadascuna a la seva manera; i és que, la materialització de la idea i el treball dut a terme per la feliç trobada entre Teidees i TEAdir, una productora audiovisual i una associació de pares de nens amb autisme, ... Leer más
CINEMA_TU & JO de Bernardo Bertolucci
Tu i jo, la pel·lícula del consagrat Bernardo Bertolucci de l’any 2013, és com una d’aquestes llavors minúscules que a la boca deixen una aroma que perdura i s’assaboreix en el transcurs dels dies. I és que, el que al meu parer el que aconsegueix aquesta pel·lícula, no s’aconsegueix només aplicant tècnica cinematogràfica, ja que tota ella acaba esdevenint una línia prima i fràgil que, alhora que mostra la immundícia del món, la solitud radical en la qual els cossos es debaten, maldestres i atrapats en un pressentiment que els excedeix, il·lumina la potència d’una trobada. L’Altre, en el ... Leer más