La Psicoanàlisi aplicada a qüestions terapèutiques implica orientar-se pel símptoma subjectiu. S'opera tant des de la paraula i les seves determinacions inconscients com des de la repetició allà implicada, obrint-se un treball d'elaboració amb l'ajuda del psicoanalista.

El tractament analític no es proposa només alleujar el símptoma en nom d'un ideal sinó guiar-se pel que vol dir el símptoma, tenint en compte el que fa obstacle tant per les proliferacions del sentit com pel que no cessa de repetir-se en el malestar que afligeix el pacient.

Des de la clínica psicoanalítica s'incideix en un pacient que es responsabilitzi sobre el seu patiment i no sigui aliè al que li ocorre. Sorgeix així amb el desenvolupament del tractament un temps i un lloc on elaborar l'enigma del malestar.

Clàssicament, un tractament psicoterapèutic s'aborda individualment però hi ha situacions on el grup compleix una funció important i que permet amb i a través d’ell el·laborar i aprofundir en qüestions que busquen respostes: grups de pares de nens o adolescents amb TDAH, autisme, víctimes del bulliying i de maltractament psicològic, cuidadors de familiars amb malalties cròniques o pacients que porten un llarg temps amb tractament psicofarmacològic i que busquen la manera de deshabituar-se. Així un grup adquireix la seva consistència i finalitat psicoterapèutica en sessions que s'orienten tant al que li passa a la persona com al grup com a unitat.