DISLÈXIA I PSICOANÀLISIS 3/4

Tractament de la dislèxia: possibilitats i condicions de l’ èxit.

Com es ‘resol’ la dislèxia? Com es tracten aquestes dificultats? La ‘resolució’ de la dislèxia es realitza gairebé sempre a través d’un altre, ja sigui profesor de reforç, logopeda, pedagog, psicòleg, que dóna suport, que ajuda i sosté, que ensenya tècniques i que fa de ‘mediador’ entre el dislèxic i l’escrit, és a dir que aquest altre, fa mitjançar recursos simbòlics que aplanen el camí cap al que pot ser llegit o escrit. Mediador en relació al que es llegeix i escriu però també mediador pel que fa a la demanda parental i a la demanda escolar.

Aquestes tècniques o recursos que s’apliquen, depenen de l’edat de la persona.

En els més petits es treballa la consciència fonològica, la correcta pronunciació de paraules, el lletreig, es treballen amb imatges que substitueixen o donen suport a les paraules i són idònies a l’hora de memoritzar la manera d’escriure’s d’ una paraula. (per ex, en català ‘veure’ i ‘beure’, fent els dos gestos de la V i de la B amb les mans). En el meu cas treballo amb jocs en els quals apareixen les lletres, com a puzles, jocs de memòria, donats amb lletres per formar paraules, etc. També es poden formar les lletres amb plastilina, és a dir fer lletres 3D.

Amb els més grans, és a dir, últim cicle de primària i l’ ESO, es posa l’accent en la comprensió lectora, que és el que més necessiten per poder estudiar les diferents assignatures. La comprensió lectora es treballa a partir dels textos, ajudant a situar les paraules claus i les idees principals i apartir de les mateixes construir un nou text, amb un vocabulari més accessible i personal, que pot tenir diferents formes: resum, esquema de fletxes, mapa conceptual, etc. La idea és que el nen es ‘apropiï’ del contingut i ho personalitzi amb ajuda de qui fa el que s’ha donat a cridar ‘reeducació’ de la dislèxia. D’ aquesta manera, l’altre que sosté aquest treball, la qual cosa fa és sostener el desig de saber i fa de pont, entre el subjecte i les pàgines del llibre. La majoria de les vegades, el començar a obtener alguns èxits escolars, aquest desig de saber ressorgeix i aquestes tècniques es comencen a utilitzar amb més efectivitat. En la reeducació de la dislèxia es treballa també amb material audiovisual, fent que un nen per ex. gravi les lliçons per escoltar-les després o gravant-les-hi un adult. Actualment hi ha programaris especialitzats que ‘llegeixen’ els textos escrits i faciliten aquesta tasca, d’aquesta manera es pot estudiar escoltant i no solament llegint. En aquesta mateixa via s’utilitzen també vídeos sobre història o jocs interactius en geografía que ens permeten aprendre per altres mitjans que no són la lectoescriptura. De tota manera, en la meva pràctica, no sempre decideixo fer aquestes reeducacions.

Aquests tractaments de la dislèxia tenen una condició fonamental: solament produeixen un efecte positiu quan s’ha posat a punt el desig de saber i quan s’estableix una transferencia positiva entre ambdues parts. No se li pot ensenyar gens a qui està decidit a rebutjar el saber. Aquesta transferencia s’aconsegueix a partir de l’interès que el que educa posa en el nen, en les seves possibilitats, en els seus assoliments, a saber què ho mou i què desitja. Es tracta de ‘encendre una flama’ i ajudar a mantener-la viva.

 

Laura Costa

Psicóloga y Psicoanalista

16. November 2017 by Signo Delta
Categories: D-signes, Noticies D-Signes | Leave a comment

Haga su comentario

Campos requeridos *