DISLÈXIA I PSICOANÀLISIS 4/4

Algunes respostes i conclusions.

Quin lloc podem donar-li a la dislèxia, així com a altres problemes d’aprenentatge i de conducta, des de la psicoanàlisi? Convé utilitzar els significats amb els quals el context escolar i la saviesa popular descriuen aquestes dificultats o convé rebutjar-los? S’ha de rebutjar sempre aquesta demanda de diagnòstic, d’avaluació del nen? La meva política com a psicóloga d’orientació psicoanalítica ha estat la d’acollir els significats que vénen del context pedagògic, rebre la demanda d’atendre al nen, i en alguns casos, d’avaluar-ho, però sense perdre de vista els altres subjectes que intervenen en aquest procés: els pares i els tutors.

Aquesta posició implica, en ocasions, una demora a conèixer al nen, sent per ex. la mare, la que assiteixi a unes primeres sessions, en les quals es buidi el que hi ha darrere de la seva comanda. Potser aquesta sigui una de les particularitats de la clínica amb nens i adolescents, que sempre inclou escoltar als adults, però no és segur que coneguem al nen. I quan ho conec, si hi ha una comanda d’avaluació, mai ho realitzo sense el seu consentiment, i sense haver arribat amb ell a la conclusió que aquests resultats li servirá d’ ajuda per canviar una situación que no li agrada. Si no hi ha una mica del seu desig posat en joc, és millor esperar i posar entre parèntesi la demanda escolar de diagnòstic.

 

Laura Costa

Psicóloga y Psicoanalista

16. November 2017 by Signo Delta
Categories: D-signes, Noticies D-Signes | Leave a comment

Haga su comentario

Campos requeridos *