02.11.2020

CINEMA_"Knives Out" (o la decadència de la família patriarcal)

Ryan Jonhson, amb la seva manera típica de redefinir les regles cinematogràfiques, torna a sorprendre'ns amb la seva última pel·lícula Knives Out, seguint el mateix estil poc convencional que les seves pel·lícules "Brick" (2005), "Looper" (2012) i "The Last Jedi" (2017).

Knives Out va ser una de les pel·lícules més valorades per la crítica i el públic el 2019, cosa que no va passar amb la vuitena entrega de Star Wars.

Els fans galàctics no van acceptar els canvis que Johnson va proposar, com ara ser la pel·lícula més llarga fins ara de tota la saga, fer servir un humor que trencava amb el to èpic tan característic de George Lucas o fer reaccionar alguns personatges d’una manera diferent al que s’esperava d'ells.

Rian Johnson va tocar allò intocable i, tot i que el públic no ho entenia, la crítica sí. El director va aconseguir donar vida a una saga que començava a ser repetitiva, obtenint molt bons resultats malgrat la crítica del públic, sent una de les pel·lícules amb més recaptació de tots els temps.

Amb Knives Out, Johnson qüestiona la imatge indestructible de la família occidental i reinventa l’essència del misteri, utilitzant una atmosfera de novel·la policíaca al més pur estil Agatha Christie. La pel·lícula, com si l’espectador estigués en un joc de Cluedo, presenta els personatges perquè l’espectador vagi lligant caps.  El clàssic whodunit amb girs inesperats a la trama permet resoldre les fissures que sostenen el misteri exactament en el moment adequat. Un trencaclosques que, alhora que entreté al públic, exposa simultàniament la decadència de la família patriarcal.

La pel·lícula comença amb Harlan Thrombey, un novel·lista policíac d’èxit que convida la seva família a la seva mansió per celebrar el seu 85è aniversari. L’endemà, la majordoma Fran, troba a Harlan mort amb la gola tallada. La policia ho considera un suïcidi, però algú anònim contracta el detectiu Benoit Blanc perquè investigui.

Blanc descobreix que hi havia problemes entre Harlan i la seva familia. El dia de la festa, Harlan amenaça a Richard, el seu gendre, dient q ue li dirà a la seva filla Linda que té una aventura. Decideix tallar el subsidi a la seva nora Joni per haver robat una part dels diners destinats a la seva néta. Mentrestant, el seu fill Walt és acomiadat de la seva editorial i comença una discussió amb el seu nét Ransom. Marta Cabrera, la infermera de Harlan, també és interrogada per Blanc. I com que no pot mentir sense vomitar, li dóna informació veritable però incompleta. Aquella fatídica nit, Marta administra accidentalment morfina a Harlan. Quan falten pocs minuts per morir, Harlan decideix ajudar la Marta i li indica que creï una coartada falsa abans de tallar-se la gola ell mateix. Una dona extremadament vella, la mare de Harlan, observa com la Marta surt per una finestra de la mansió. El ritme de la pel·lícula canvia quan es crida a la família i a Marta Cabrera per informar-los del darrer desig de Harlan. Tota la fortuna de Harlan va a la Marta. La reacció de la família no es fa esperar. De diverses maneres, intenten aturar l'herència que se'ls dirigia legítimament.

Serà Blanc, un detectiu que semblava despistat durant tota la pel·lícula, qui resol el cas deixant que les coses succeeixin de manera que sigui l’assassí qui es reveli. Harlan decideix desheretar la seva família, trencar amb la tradició i donar-ho tot a Marta, l’heroïna de la pel·lícula que no pot mentir sense vomitar. La figura paterna patriarcal, encarnada per Harlan, fa un gir donant llum a l’estructura familiar corrompuda i donant-ho tot a qui representa la puresa.

No n’explicaré més per a aquells que no l’han vist. Un bon guió, una bona posada en escena i bons actors, a més d’una entretinguda revelació sobre el declivi de la família patriarcal, i no sense ironia.

Helena Valldeperes

Comparteix a