LD_Adolescents avui: economia del gaudi (5/5)
Els models que van funcionar per a encotillar el gaudi dels joves van deixar de tenir la seva eficàcia simbòlica. Desorientats els joves davant una hipermodernitat on el que importa és la satisfacció immediata, sense figures d'autoritat que posin dics al gaudi, pateixen una doble crisi: la que té a veure amb la seva posició desitjant i la conjuntura d'haver de resoldre els enigmes del seu desig a les maneres del discurs que avui regula el gaudi. ... Leer más
LD_Adolescents avui: hiperindividualisme (4/5)
L'era del consum fa del subjecte un producte del mercat capitalista. Així, les empreses ja no són les úniques que exposen la seva oferta i convencen a l'Altre de la seva idoneïtat. L'individu també es troba immers a fer del seu jo un producte llest per a mostrar-se i ser aprovat. D'aquesta manera, el jo passa a ser un producte regulat per les tècniques de Màrqueting sent el brànding personal la quinta essència d'aquests joes convertits en avatars llestos per a ser consumits a cop de clicquejar-los. ... Leer más
LD_Adolescents avui: la permissivitat pensada des del complex de Telémaco (3/5)
La clau del “fill-Telémaco” es resumiria en el sintagma “el fill abandonat”. Es tractaria del fill que, en sentir-se abandonat, anhela el retorn d'uns pares que sostinguin el seu desig. Un desig que requereix ser acompanyat perquè l'espurna que sorgeix entre pares i fills faci la seva funció, que és la d'il·luminar en el viatge cap a l'autonomia del fill. ... Leer más
LD_Adolescents avui: la permissivitat pensada des de la mirada de Narcís (2/5)
Per a pensar la permissivitat en l'adolescència ens referirem al que Massimo Recalcati dilucida en el seu llibre “El complex de Telémaco” entorn de la criança dels fills. En l'esmentat llibre, recorre a Narcís i Telémaco per a aproximar-se a les claus del que està passant avui amb els nens i adolescents. Narcís i Telémaco, figures de la mitologia grega, condensen d'acord amb Recalcati les posicions a les quals són abocats els fills avui. ... Leer más
CINEMA_GXRL, la noia que importa.
Un amic em va recomanar la pel·lícula “*Girl”; t'agradarà, va afegir... vaig començar a veure-la sense saber de què es tractava i no vaig poder enlairar els ulls de la pantalla en cap moment; em va atrapar des del moment que vaig entendre el conflicte interior que sofreix una jove adolescent tancada en un cos masculí que no reconeix i en el que, per tant, se sent atrapada a una edat en què l'única cosa que desitges és escapar i volar. Interessant direcció, al mateix temps que valenta i arriscada, que ens mostra el nou realitzador Lucas Dhont, amb ... Leer más
LD_Adolescents avui: transicions en la hipermodernidat (1/5)
L'adolescència és una època travessada per una sèrie de canvis que responen a un procés de transformació física. Aquests canvis produeixen desconcerts davant un real que perfora el cos i el saber constituït, fent que els recursos simbòlics no siguin suficients davant les noves exigències d'un constrenyiment pulsional inevitable. ... Leer más
CINEMA_The wife o la feminitat silenciada
“The wife” tracta sobre la vida d'un matrimoni d'escriptors en què ella, per amor, renuncia a tenir una vida independent com a escriptora per dedicar-se a les feines de casa, tenir cura del fill en comú i ajudar el marit a millorar els seus escrits. Tanmateix, el seu desig d'escriure és tan gran que acaba per ser el seu “negre” a l'ombra, millorant així els esborranys dels seus llibres que arriba a convertir-lo en un escriptor de fama mundial ... Leer más
CINEMA_Pacifiction d'Albert Serra
Albert Serra ho ha tornat a fer: pacifiction, la seva última pel·lícula, és de nou sorprenent i magistral. Quan una pensava que només del silenci, l'enigma o la foscor del gaudi sorgien les formes poètiques, ell ens presenta un acolorit paradís perdut, on tot està a la vista: cocoteros, marines, almiralls i funcionaris del govern conviuen amb aborígens abocats a qualsevol cosa que s'assembli al turisme. De nou, sorgeix el poema. ... Leer más
CINEMA_Una no-crítica per a un no-documental: "història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por" de Mireia Sallarès
Ahir vam ser uns quants que no vaig comptar a submergir-nos en el CCCB a la projecció de “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por” dirigida per Mireia Sallarès i Joana Masó com co-guionista. Mireia és artista post-conceptual, Joana filòloga i escriptora d'un llibre bell “Tosquelles, curar els institucions” que gira entorn del llegat del psiquiatre ... Leer más
CINEMA_El Triomf D'Emmanuel Courcol
El triomf, la fabulosa pel·lícula d'Emmanuel Courcol, evoca la topologia dels antics calidoscopis. En cadascun dels seus girs l'escena trama un trenat en diferents capes, i després del teló, en el moment abans de desaparèixer, realitza un acte sublim. El trípode cinema, teatre i fets reals fa les delícies del seu argument. ... Leer más
CINE_Boiling Point de Philip Barantini
Boiling Point de Philip Barantini, malgrat la desafortunada traducció al castellà del seu títol (“Hierve”), ja que deixa fos el terme punt, com a punt de no-retorn, és una pel·lícula senzilla, elegant i delimitada en el temps –tot transcorre en unes hores- que aconsegueix aconseguir una forma de l'essència del capitalisme. D'alguna manera, Boiling Point situa en el seu cor la reflexió: “on hem arribat com a civilització” evocant una evident nostàlgia pel pare. ... Leer más
CINEMA_Maixabel i la memòria històrica
L'acabada d'estrenar Maixabel de Icíar Bollaín, amb la magistral interpretació de Blanca Portillo i Luis Tosar, produeix una catarsi digna de les quals degueren provocar en el seu moment les tragèdies gregues. La pel·lícula posa en escena un nus real: ens endinsa en el patiment humà, interpel·lant la nostra posició ètica. ... Leer más
LD_Trauma i subjectivitats
L'inesperat irromp a Europa a principis de l'any 2020. Va agafar per sorpresa, no podent-se anticipar i, per tant, evitar. I això va ser la marca primera del trauma, un trauma anomenat Covid que va canviar el món contemporani tal com fins ara ho havíem conegut. Va ser una instal·lació sobtada d'alguna cosa que havia de ser diferent i on la nostra memòria no aconseguia reconèixer l'horror que vindria ... Leer más
LD_Lliures a les xarxes socials?
Llibertat a les xarxes socials per a una posada en escena desitjada: bling bing o minimalista, accelerada o zen, corporal o paisatgística… sempre en un angle de magnífica plenitud, de vegades desborda cap a l'ostentació més barroera ... Leer más
CINEMA_Un divan a Tunísia (o la paraula alliberada)
L'òpera prima de manele Labidi ve a explicar-nos una història d'una jove psicoanalista formada a París, que decideix tornar a Tunísia el seu país d'origen just després que tingui lloc la revolució social i política de la "Primavera Àrab". Els seus oncles li deixen un pis al terrat d'un edifici de barri de Ezzahra. Allà comença a rebre pacients. De Paris porta una fotografia de Freud amb un fez i la penja en una paret de la seva nova consulta, possiblement per recordar com fer la seva pràctica en un país que surt d'un règim totalitari. ... Leer más
TEATRE_¿De que parlem mentre no parlem de tota aquesta merda? La calòrica – Teatre Nacional de Catalunya
S'aixeca el teló: en l'escena, un faristol de plàstic transparent, per a donar discursos, i una sòbria tassa de vàter: blanca, sense tapa. Dos objectes aparentment inconnexos, lletjos, exempts de gens d'interès… i vet aquí, que, en el transcurs d'hora i mitja, La Calòrica, mostrarà la inexorable connexió entre tots dos. Després de veure aquesta sublim obra d'art, no podreu continuar ignorant els misteris que en ella es revelen. ... Leer más
CINEMA_El meu germà Juan
"El meu germà Juan" és un curtmetratge del 2019. És un curtmetratge molt curt: deu minuts amb els crèdits. Va ser escrit i dirigit per les germanes Martin, Cristina i Maria-José, de Granada. És la seva primera pel·lícula de ficció. Fins aleshores, la seva carrera professional s’havia centrat en documentals musicals. No és casualitat que el personatge principal estigui interpretat per l’actriu i cantant Leonor Watling i que Dani Martín i Coque Malla col·laborin en aquest curtmetratge capaç de dir tantes coses en tan poc temps ... Leer más
LD_Enganxats al "like"
En els vuitanta el gran enganxament era a les drogues, especialment a l'heroïna, la fugida màxima, el Nirvana instantani, un plàcid solitari. En els noranta va ser l'èxtasi, menys mortal, el que va atreure la fugida. Actualment, el consum de drogues, tot i que ja no es parli gairebé en els mitjans, segueix afectant a un percentatge considerable de la població. I en aquests números, s’inclouen la prescripció sobredimensionada de psicofàrmacs ... Leer más
LD_Sexuació i gènere neutre
Més enllà de les narratives que expliquen les diferències biològiques entre sexes i de el sentit dels mites que cadascú reprodueix en el seu imaginari particular, hi ha una lògica que ordena la sexuació; la lògica a la qual J.Lacan va recórrer en diverses ocasions per no convertir les seves teoritzacions en veritats absolutes. Amb la lògica buscava els principis generals dels fenòmens que estudiava, posant de relleu les idees en una successió coherent i accentuant l'impossible que emergia en les contradiccions que la lògica revela. Reseguim el pensament Lacan ... Leer más
LD_El gènere qüestionat
El significant TRANS-gènere podria pensar-se com un símptoma de la nostra època, que interroga i interpel·la fonamentalment el binarisme masculí/femení,qüestionant les estructures subjectives sexuals per excel·lència: la Homo-sexualitat i la Hetero-sexualitat. ... Leer más
LD_Per què Psicoteràpia presencial?
Decibels ensordidors en un concert amb 3000 persones saltant i alçant els braços, el bram de gol en ressò dels fans en un camp de futbol, l'alè contingut davant el salt mortal d'un trapezista a 5 metres de la nostra butaca ... són experiències en viu que ens sacsegen. Retransmeses, però, l'impacte queda anestesiat. ... Leer más
CINEMA_"Knives Out" (o la decadència de la família patriarcal)
Ryan Jonhson, amb la seva manera típica de redefinir les regles cinematogràfiques, torna a sorprendre'ns amb la seva última pel·lícula Knives Out, seguint el mateix estil poc convencional que les seves pel·lícules "Brick" (2005), "Looper" (2012) i "The Last Jedi" (2017) ... Leer más
LD_ pràctica dels psicolegs en época de la covid
Les noves circumstàncies imposades per la covid-19 coincideixen amb les coordenades de la guerra. Marcelo Ferraro en l’article “Deshabitar los hábitos: sujetos a prueba. Las prácticas de los psicólogos en época de covid-19”, analitza la situació d’Argentina, posant l’accent en en paral.lelisme amb la guerra: hi ha un enemic, una comunitat amenaçada, pors, el factor sorpresa i encara no tenir prou armes per enfrentar-la i vèncer-la ... Leer más
CINEMA_Això no és una pel.lícula de Jafar Panahi
“Això no és una pel·lícula” al pur estil magritteà, revela de manera fulgurant el ressort de la creació. Aquesta no pel·lícula iraniana ens mira i ens mostra de quina manera la ficció, lluny de ser allò que s'oposa a la veritat, és el seu mitjà de revelació. Jafar Panahi, està a l'espera de la revisió d'una sentència monstruosa. Ha estat condemnat a 6 anys de presó i 20 d'inhabilitació per a fer cinema, justament per dedicar-se a això. Confinat a la seva casa, i per a no morir d'angoixa -esperar és morir en vida-, decideix seguir, escapar. Crida al seu ... Leer más
CINEMA_Sesion inaugural del cicle de literatura i psicoanálisis de la BCFB: Sade i vaig Llibertar, amb Albert Serra
És un plaer molt especial comptar amb Albert Serra per a aquesta sessió d'inauguració del cicle de Literatura i Psicoanàlisi sobre l'erotisme, que organitza la BCFB en col·laboració amb la Biblioteca Jaume Fuster. Si alguna cosa competeix especialment a la psicoanàlisi això és la sexualitat. L'aparició de la psicoanàlisi va suposar una revolució, en tant la invenció de l'inconscient es va fundar en el descobriment que la repressió d'uns certs desitjos sexuals creava símptomes. Freud es va acurar llavors a crear un mètode que servís per a desxifra'ls, amb la idea que això els faria desaparèixer. D'aquesta manera, va posar ... Leer más
LD_ TDAH en l'era de la pressa
Actualment, els tres símptomes considerats fonamentals per al trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat són el dèficit d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Cal dir que aquests símptomes són cada vegada més habituals en els entorns familiars, escolars i socials. A més, el TDAH sol anar acompanyat d'algun altre diagnòstic, ex. el trastorn negativista desafiador, el trastorn de conducta, el trastorn dels aprenentatges, el trastorn d'ansietat , trastorn de l'humor…... Leer más
LD_ El que la psicoanàlisi està fent avui amb l'autisme.
El tractament de l'autisme des de la psicoanàlisi part de la vivència amenaçant / invasor, que l'autista té en relació a l'altre. Així, no és des de la consideració que és un subjecte desadaptat que hem de normalitzar en la seva conducta, via uns aprenentatges impostos, sinó d'un camí que el subjecte autista s'obrirà en un context propici, en un context que acollirà els interessos que ell esbossi, per estranys o insignificants que puguin semblar a ulls d'un currículum estàndard. ... Leer más
LD_ lacanià versus métode ABA per al tractament TEA
El mètode ABA (Applied Behavior Analysis) apareix repetidament quan es parla d'autisme. Sota una bandera de rigorositat científica, s'apliquen procediments i tècniques conductuals per a la reducció de comportaments considerats "inadequats" i l'adopció d'altres conductes i habilitats "adequades" ... Leer más
LD_ La Batalla de l'Autisme
A partir que el 2002 l’Autisme fós declarat ‘Gran causa nacional’ pel govern francès, els mètodes per al tractament de l’espectre autista adquireixen una dimensió política i social. Eric Laurent, a “La batalla de l’autisme. De la clínica a la política” analitza els detalls del debat mediàtic que es va desencadenar a partir de les decisions polítiques preses. Laurent desplega detalladament els vaivens d’aquestes polítiques, de les seves bases i conseqüències. En partir de supòsits científics xifrables es pretén desautoritzar el saber clínic no mal•leable al xifrat, i amb això, al tractament psicoanalític ... Leer más
LD_ 2 d'Abril, día mundial de concienciació sobre el autisme
El 27 de novembre de 2007, l'assemblea general de l'ONU, declara el dia 2 d’Abril com Dia Mundial de Conscienciació de l'Autisme. L'ONU adverteix així d'una nova realitat: al món hi ha més autistes, la qual cosa exigeix conscienciar, fer reflexionar a la societat sobre el que és l'autisme i que s'està fent amb les persones amb el trastorn de l'espectre autista ... Leer más
LD_ vies s'obren en aquesta crisi de classificacions? 9/9
Per Eric Laurent, des del seu camp d'investigació, la psicoanàlisi, proposa tres vies. La primera, té a veure amb la postura crítica que s'ha de prendre davant la tendència de la psicopatologia actual de buscar la classificació perfecta. Advertir sobre els efectes d'abandonament del subjecte davant aquesta exhaustiva llista descriptiva de la psicopatologia. La segona via té a veure amb les categories "off - label" que generen aquestes mateixes classificacions. Per molta descripció, per molt control sorgeixen buits que descompleten el sistema ... Leer más
LD_ respostes dels usuaris al sistema sanitari de salut mental 8/9
La burocràcia del DSM, amb la seva estadístiques del que està bé i el que està malament, també té un altre ús, que és l'ús que l'etiquetatge pot fer amb ella. No és el mateix el psicòtic del S.XX que un bipolar, un autista o un hiperactiu del segle XXI. ... Leer más
LD_ Abandonament - Vigilància 7/9
La ruptura entre la recerca i la clínica, el monopoli de l'estadística aplicada a la salut mental, la medicalització del malestar psíquic porta el fet que s'abandoni al pacient, que sigui més important la gestió de la salut mental que el tractament individual d'una persona determinada. I, tal com assenyala Laurent en el seu article «La crisi post-DSM i la psicoanàlisi», aquest abandonament es compensa amb una hiper-vigilància a la població a través de les burocràcies sanitàries ... Leer más
TEATRE_Incendis de Wajdi Mouawad
Fa un parell d’anys vaig tenir el privilegi de veure Incendis de Wajdi Mouawad, al Teatre Romea de Barcelona, dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per Clara Segura i Julio Manrique. En aquell moment, l’impacte que em va produir va ser de tal calibre, que no vaig poder escriure ni una línia. Estava en xoc, em semblava impossible l’aparició de semblant obra; després vaig entendre que potser l’impossible era precisament el seu nucli mateix. Aquest impacte es va mantenir silenciós en mi, i temps després, la seva reestrena em va donar l’oportunitat de pensar algunes coses ... Leer más
LD_Cap a on van les investigacions de la medicina futura? 6/9
La crisi del DSM no només és conseqüència dels seus fonaments epistèmics. S'alcen altres veus diferents de la seva en els camps científic i tecnològic que conviden a obrir nous camins en la investigació mèdica. El NIMH (National Institut of Mental Health) és crític davant l'aparició del DSM5. No veu diferències amb l'anterior versió i constanta que la seva fortalesa es troba a la «fiabilitat inter-jutges» i, la seva debilitat, a la «validesa científica» ... Leer más
TEATRE_Entrevista a Pablo Macho, fundador amb Ivet Zamora, de la Cia. de Teatre Laura.
El 16 d’Abril de 2016 la Companyia Laura va estrenar “La Trinxera” en els Lluïsos de Gràcia. Va ser una de les tres companyies -joves i emergents- triades entre cinquanta propostes per, després de la seva residència teatral, presentar el seu treball ... Leer más
LD_Què diu Hacking? 5/9
Hacking revisa en el seu llibre Lost in Forest (2013) les causes de la crisi del DSMV. La seva conclusió és rotunda i radical. El projecte DSM aplica el model botànic, sorgit al segle XVIII, per classificar la malaltia ... Leer más
LD_ Què diu Demazeux? 4/9
Per Demazeux, el corrent lògica-positivista on es va inspirar el DSM ja està caduca. El DSM va construir una llengua artificial sobre aquestes premisses, una llengua que no remetia a la qüestió de la referència sinó a uns criteris definits que possibilitaven eliminar la imprecisió i el malentès ... Leer más
SC_ Frances - Laurent devant la crisi del DSM 3/9
Per Frances, la inflació diagnòstica del DSM té a veure amb el context, no amb el text. Es tracta llavors de veure com s'està aplicant el DSM, no el DSM en si mateix. Un exemple: després de l'aparició del DSMIV, en 1997, el govern nord-americà autoritza la publicitat directa de psicofàrmacs ... Leer más
LD_ La crisi del DSM i el malestar contemporani 2/9
L'article d'Eric Laurent, titulat «La Crisi post-DSM i la Psicoanàlisi», publicat en revistes -digitals i impreses- d'orientació lacaniana, respon al llibre d'Allen Frances Som tots malalts mentals? editat al setembre 2014. I, a partir d'aquest llibre, realitza un recorregut dels principals actors i institucions implicats en aquesta crisi ... Leer más
CINEMA_A cel obert
A cel obert és l'últim documental de Mariana Otero. S'estrena a França en 2013 i arriba als nostres cinemes a l'octubre de 2014. El visionat del documental no deixa indiferent, remou consciències i ressona en el més íntim d'un. ... Leer más
CINEMA_A propòsit de Llewyn Davis dels germans Coen
L’última pel·lícula dels germans Coen és meravellosa; la seva estranya potència emana un influx que perdura i al que es fa difícil escapar. El poder de la música, territori on alguns éssers humans queden irremeiablement atrapats, contribueix de forma substancial a aconseguir-ho, però no només es això ... Leer más
CINEMA_"Unes altres veus" d'Iván Ruiz
Passada la mitjanit de dimecres 4 d'abril, just abans de la pluja, les voreres del carrer Torrijos que acullen el cinema Verdi a Barcelona, van ser testimonis de l'alegria generalitzada que es respirava entre els qui acabàvem de sortir de l'estrena de "Unes Altres Veus", el documental del nostre col·lega Iván Ruíz Acero. Alegria sense presses d'amagar, contenta de compartir, cadascuna a la seva manera; i és que, la materialització de la idea i el treball dut a terme per la feliç trobada entre Teidees i TEAdir, una productora audiovisual i una associació de pares de nens amb autisme, ... Leer más
CINEMA_TU & JO de Bernardo Bertolucci
Tu i jo, la pel·lícula del consagrat Bernardo Bertolucci de l’any 2013, és com una d’aquestes llavors minúscules que a la boca deixen una aroma que perdura i s’assaboreix en el transcurs dels dies. I és que, el que al meu parer el que aconsegueix aquesta pel·lícula, no s’aconsegueix només aplicant tècnica cinematogràfica, ja que tota ella acaba esdevenint una línia prima i fràgil que, alhora que mostra la immundícia del món, la solitud radical en la qual els cossos es debaten, maldestres i atrapats en un pressentiment que els excedeix, il·lumina la potència d’una trobada. L’Altre, en el ... Leer más
LLIBRES_Contra la democràcia d'Agustín García-Calvo
En un racó de la meva prestatgeria vaig trobar un llibre que em va regalar un amic, editor de Virus, fa 20 anys. Contra la pau, contra la democràcia, dues xerrades que va venir a donar Agustín García-Calvo a Barcelona, en 1991 i 1992. Es tracta d'un text contundent i lúcid, molt precís en les seves posicions i amb aquesta capacitat de transmissió que caracteritza al seu autor. Per a Agustín parlar és fer, i d'aquesta manera s'endinsa en l'anàlisi del muntatge del capitalisme a través de l'ús del llenguatge, un tema que l'apassiona. En la primera ens parla ... Leer más
TEATRE_Natale in casa de cupiello d'Eduardo de Filippo
“Les meves comèdies són sempre tràgiques, fins i tot fan riure” Eduardo De Filippo Si volen anar a veure una obra de teatre seriosa sobre la família, vagin a veure Natale in casa de Cupiello; un clàssic d'Eduardo De Filippo magistralment posat en escena per Oriol Broggi. Ho dic de debò, i per això la passaran rient a riallada neta des del primer minut fins a l'escena final, el fermall d'or de la qual resignifica tot el que ha estat succeint sobre l'escenari. ... Leer más
DANSA_Julieta unplugged Inés Boza/Senza tempo – Karaoke Grill Sarah Anglada. La caldera
M'agradaria amb aquestes línies celebrar una trobada múltiple. Em refereixo al que es produeix amb l'excel·lent proposta que ens fa “la Caldera”, -un espai emblemàtic de dansa a la ciutat- dins del Festival Grec 2012: dos espectacles articulats en una sola sessió. Julieta Unplugged de la companyia SenZa Tempo d'Inés Boza i Karaoke Grill de Sarah Anglada. Sols i alhora units com per una grapa. ... Leer más
LLIBRES_Ressenya bibliogràfica: "l'objecte del segle" de Gérard Wacjman Amorrortu editors
“L'objecte del segle” -obra psicoanalítica d'un valor molt particular- ens brinda una aventura de lectura apassionant. Escrita en un estil fresc, viu, des d'un desig que es dona a veure, impossible d'amagar, el seu autor comença proposant-nos un concurs per a pensar, no solament l'art, sinó com aquest interactua, dialoga i pensa el nostre segle. La seva trama es desplega a partir de preguntes curtes, però gens simples, que li permeten un constant vaivé: del concepte de l'art a les seves ruptures, de la idea d'objecte al subjecte suposat saber, del veure en mirar, del vel al real, del ... Leer más
TEATRE_Questi fantasmi d'Eduardo de Filippo: l'amor i els fantasmes
En aquests dies d'estiu i fins al 25 de juliol podeu veure, a la Biblioteca de Catalunya, l'obra de teatre “Questi Fantasmi” d'Eduardo de Filippo, posada magistralment en escena per la companyia que dirigeix Oriol Broggi. Aquí van unes línies fruit de la meva trobada amb ella. El saló central d'una casa encantada servirà d'escenari d'aquesta divertida i entranyable història per a endinsar-nos, a través de la comèdia, en alguna cosa que voreja i entreteixeix la naturalesa mateixa de l'amor; per a parlar-nos de la trobada, sempre impossible, entre l'home i la dona. Una veritable història de fantasmes. ... Leer más
TEATRE_El rei Lear: l'amor al pare en els secrets de la veritat
Apassionant posada en escena d'una obra sublim de Shakespeare. Obra d'una sola peça: compacta, estructurada, robusta, precisa. S'obre per a anar desplegant, sense pressa, però amb una progressiva acceleració del ritme, un repertori de sentiments coneguts, de contradiccions internes, de passions terrenals. Homenatge al Pare on n'hi hagi. Aquell que és el que és i que, sota el regne i el ceptre del qual, tot va ser, aparentment, prosperitat. Però un dia el rei, sentint-se vell, rondinaire i altiu, decideix repartir el seu regne entre les seves filles per la mesura del seu amor. Un amor del qual no ... Leer más