07.06.2021

CINEMA_Un divan a Tunísia (o la paraula alliberada)

L'òpera prima de manele Labidi ve a explicar-nos una història d'una jove psicoanalista formada a París, que decideix tornar a Tunísia el seu país d'origen just després que tingui lloc la revolució social i política de la "Primavera Àrab". Els seus oncles li deixen un pis al terrat d'un edifici de barri de Ezzahra. Allà comença a rebre pacients. De Paris porta una fotografia de Freud amb un fez i la penja en una paret de la seva nova consulta, possiblement per recordar com fer la seva pràctica en un país que surt d'un règim totalitari. ... Leer más

30.03.2021

CINEMA_El meu germà Juan

"El meu germà Juan" és un curtmetratge del 2019. És un curtmetratge molt curt: deu minuts amb els crèdits. Va ser escrit i dirigit per les germanes Martin, Cristina i Maria-José, de Granada. És la seva primera pel·lícula de ficció. Fins aleshores, la seva carrera professional s’havia centrat en documentals musicals. No és casualitat que el personatge principal estigui interpretat per l’actriu i cantant Leonor Watling i que Dani Martín i Coque Malla col·laborin en aquest curtmetratge capaç de dir tantes coses en tan poc temps ... Leer más

02.11.2020

CINEMA_"Knives Out" (o la decadència de la família patriarcal)

Ryan Jonhson, amb la seva manera típica de redefinir les regles cinematogràfiques, torna a sorprendre'ns amb la seva última pel·lícula Knives Out, seguint el mateix estil poc convencional que les seves pel·lícules "Brick" (2005), "Looper" (2012) i "The Last Jedi" (2017) ... Leer más

23.11.2017

TEATRE_Incendis de Wajdi Mouawad

Fa un parell d’anys vaig tenir el privilegi de veure Incendis de Wajdi Mouawad, al Teatre Romea de Barcelona, ​​dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per Clara Segura i Julio Manrique. En aquell moment, l’impacte que em va produir va ser de tal calibre, que no vaig poder escriure ni una línia. Estava en xoc, em semblava impossible l’aparició de semblant obra; després vaig entendre que potser l’impossible era precisament el seu nucli mateix. Aquest impacte es va mantenir silenciós en mi, i temps després, la seva reestrena em va donar l’oportunitat de pensar algunes coses ... Leer más

13.02.2017

TEATRE_Entrevista a Pablo Macho, fundador amb Ivet Zamora, de la Cia. de Teatre Laura.

El 16 d’Abril de 2016 la Companyia Laura va estrenar “La Trinxera” en els Lluïsos de Gràcia. Va ser una de les tres companyies -joves i emergents- triades entre cinquanta propostes per, després de la seva residència teatral, presentar el seu treball ... Leer más

20.11.2014

CINEMA_A cel obert

A cel obert és l'últim documental de Mariana Otero. S'estrena a França en 2013 i arriba als nostres cinemes a l'octubre de 2014. El visionat del documental no deixa indiferent, remou consciències i ressona en el més íntim d'un. ... Leer más

07.01.2014

CINEMA_A propòsit de Llewyn Davis dels germans Coen

L’última pel·lícula dels germans Coen és meravellosa; la seva estranya potència emana un influx que perdura i al que es fa difícil escapar. El poder de la música, territori on alguns éssers humans queden irremeiablement atrapats, contribueix de forma substancial a aconseguir-ho, però no només es això ... Leer más

16.10.2013

CINEMA_"Unes altres veus" d'Iván Ruiz

Passada la mitjanit de dimecres 4 d'abril, just abans de la pluja, les voreres del carrer Torrijos que acullen el cinema Verdi a Barcelona, van ser testimonis de l'alegria generalitzada que es respirava entre els qui acabàvem de sortir de l'estrena de "Unes Altres Veus", el documental del nostre col·lega Iván Ruíz Acero. Alegria sense presses d'amagar, contenta de compartir, cadascuna a la seva manera; i és que, la materialització de la idea i el treball dut a terme per la feliç trobada entre Teidees i TEAdir, una productora audiovisual i una associació de pares de nens amb autisme, ... Leer más

06.09.2013

CINEMA_TU & JO de Bernardo Bertolucci

Tu i jo, la pel·lícula del consagrat Bernardo Bertolucci de l’any 2013, és com una d’aquestes llavors minúscules que a la boca deixen una aroma que perdura i s’assaboreix en el transcurs dels dies. I és que, el que al meu parer el que aconsegueix aquesta pel·lícula, no s’aconsegueix només aplicant tècnica cinematogràfica, ja que tota ella acaba esdevenint una línia prima i fràgil que, alhora que mostra la immundícia del món, la solitud radical en la qual els cossos es debaten, maldestres i atrapats en un pressentiment que els excedeix, il·lumina la potència d’una trobada. L’Altre, en el ... Leer más