26.07.2012

DANSA_Julieta unplugged Inés Boza/Senza tempo – Karaoke Grill Sarah Anglada. La caldera

M'agradaria amb aquestes línies celebrar una trobada múltiple. Em refereixo al que es produeix amb l'excel·lent proposta que ens fa “la Caldera”, -un espai emblemàtic de dansa a la ciutat- dins del Festival Grec 2012: dos espectacles articulats en una sola sessió. Julieta Unplugged de la companyia SenZa Tempo d'Inés Boza i Karaoke Grill de Sarah Anglada. Sols i alhora units com per una grapa.



Julieta Unplugged ens presenta una peça que pren com a font d'inspiració a Federico García Lorca en Poeta a Nova York i El Público. Sense preàmbuls, xoquem d'entrada amb el nucli innomenable del que tots dos ballarins fan aparèixer en el transcurs d'aquest viatge: la trobada impossible de l'home i la dona, proposat des d'una sort de desmuntatge de Romeo i Julieta. Un sofà per a dos i un senzill i precís joc de llums, seran l'escenari triat per a desplegar el que comporta la naturalesa de l'amor, i no sols amb paraules, sinó també amb la dansa, aconseguint d'aquesta manera mostrar que el llenguatge i les paraules sempre es suporten en el cos, ja que, més enllà del seu sentit, són vehicles d'un gaudi.



Julieta vol estimar costi el que costi. Estimar el que s'escola entre els seus dits, escapar-se de si mateixa, de qualsevol intent per part de qualsevol -fins i tot d'ella mateixa- d'apropiar-se de la seva definició. Defuig fins i tot de l'heroisme de totes les Julietes, d'Antígona, de Margarida… Ella és una Julieta que escapa a la mort. No pretén ser inmortalizada en una imatge congelada i eterna d'una visió sobre la dona. A l’inici, ella és un text d'un home, de Shakespeare, ella és el poema del poeta. Ella no és, si no és pel reflexe de l'altre. Ella mateixa ho diu: com a dona, no existeix. Romeo pel seu compte, atrapat en ella, oscil·la entre la fascinació i el recel, entre saber-la brillant i boja. No l'entén, però roman a prop, ballant al costat d'ella en el sofà.

La peça ens atrapa des de el primer moment i, gradualment, ens acompanya per a mostrar-nos el fracàs de qualsevol ideal buit sobre un pretès amor perfecte. Ballar la paradoxa: si l'amor no inclou la seva pròpia impossibilitat aquest no pot existir. Els cossos suporten la seva pròpia solitud. Però no és una solitud tancada, muda, conformista… és una solitud que clama per trobar-se, una solitud amb l'altre. La potència d'aquesta obra sorgeix de vorejar i acostar-se a la impotència de l'amor com a crit sord, com a desig lliurat, com a intent incansable de nomenar l'innommable. En aquesta obstinació és, precisament, on sorgeix la seva més bella força. Julieta Unplugged fa de la falla de l'ésser l'epicentre mateix de l'amor.

A continuació, i en un canvi d'escenari formant part de l'obra mateixa, el sofà central serà desplaçat a un costat per a donar seient a una altra versió de la relació home-dona. Karaoke Grill ens presenta una peça “futurista” però pròxima, on algunes coses sembla que no canviïn mai… En aquesta ocasió, l'amor està deliberadament exclòs de la relació entre els sexes. Si la peça anterior ens presenta una trobada, aquesta mostra el seu revers: com evitar costi el que costi la trobada amb l'altre. Un home fabrica un videojoc-dona. La dona està inclosa completament en la pantalla masculina. Si Romeo i Julieta jugaven en el sofà, aquí l'home juga només i només a competir. Es tractarà per a ell de no perdre mai, de no perdre res. La coca-cola i la pizza s'encarreguen d'emplenar-li la boca, una boca clausurada a la paraula que no es dirigeix a ningu. La solitud és tanta, que ni tan sols hi ha una versió sobre ella. El petit home està entretingut creant a la dona a la seva pròpia imatge: ninot inert encarregat d'eliminar als altres: monstres de riure, papallones insípides.

L'heroïna cibernètica és la que desplega el ball en un moviment d'acord amb l'ànima del seu creador: esborrada de qualsevol signe femení, robotitzada, programada per a no perdre, es mou en el rectangle de la pantalla, on els escenaris del fons són l'absència de qualsevol exterior. Ella, encara que prestada al seu joc, balla amb un brutal descreiment. Per moments sorprèn l'espectador amb alguna mirada exquisidament cínica, mostrant una sort de sopor existencial exempt de dramatisme. De fet la peça és bastant divertida, el públic riu. Però prop de l'humor –com ja ho deia Freud- sempre palpita una feroç embranzida cap a la mort. Per això el final, il·lumina la veritat que està en joc: un virus contingut en la seva versió de la dona, volatilitza en un segon tota una vida dedicada a l'estúpida tasca de ser el millor.

Irene Domínguez

https://colochosblog.wordpress.com/2012/07/26/julieta-unplugged-ines-bozasenza-tempo-karaoke-grill-sarah-anglada-la-caldera/

Comparteix a