17.06.2018

LD_ respostes dels usuaris al sistema sanitari de salut mental 8/9

La burocràcia del DSM, amb la seva estadístiques del que està bé i el que està malament, també té un altre ús, que és l'ús que l'etiquetatge pot fer amb ella. No és el mateix el psicòtic del S.XX que un bipolar, un autista o un hiperactiu del segle XXI.   

Als Estats Units, es reinvidica l'autisme com una patologia que permet accedir a serveis i ajudes estatals.

I no només això hi ha a més tota una literatura de testimonis que reinvidican aquesta etiqueta i que reclamen una distància de la categoria de psicosi.

No es tracta, com creuen els responsables del DSM, que els moviments «off - label» s'aturin amb artefactes estadístics. Intervenen qüestions polítiques. Ian Hacking per explicar aquestes respostes recorre al «looping effect» (l'efecte bucle) que és com, a partir del moment en què es nomena una etiqueta, el subjecte s'apodera d'ella i la reinvidica. No és només, per tant, canviant el criteri d'inclusió i canviant l'estadística com es desinflarán les bombolles inflacionistes i sobrediagnósticas.

Comparteix a