Partim de la base que el comportament organitzacional és un conjunt d’esforços realitzats per un conjunt de persones. Gràcies a aquests esforços, s’ assumeixen projectes i s’ aconsegueixen metes entre un conjunt d’individus. El ‘ organizacional’ és un concepte que apunta a un tot abstracte, a un artifici perquè per molts recursos materials que l’organització posseeixi i processoss definits que una organització empri per a les seves activitats; sense persones, no hi ha organització.
Anem més lluny: per molt estructurat que es trobi l’organitzat, per molt programades que es trobin les tasques o per molt a dalt o a baix que es pugui estar en l’escala organitzacional va a donar-se en l’epicentre de cada decisió l’autonomia i llibertat de qui va a exercir una determinada funció. I será, en última instancia, aquesta llibertat la que va permetre que diferents persones facin diferents coses en un mateix lloc.
No hi ha dues persones igual ni dos treballadors iguals. Cadascun va a interactuar amb els seus caps, companys i col·laboradors de manera diferent. Els seus hàbits de treball com la rapidesa, resolución,, anàlisi i finura en els detalls- així com la cooperació, motivació, creativitat i la cerca de reconeixement i seguretat van a variar indefectiblement entre una persona i una altre.
Fins i tot, encara que dues persones tinguessin motivacions similars, la manera d’ aconseguir els seus propòsits serà diferent. Si volem, per tant, explicar el comportament organitzacional comprenent les seves dinàmiques, productives, el absentisme, la rotació i la satisfacció de l’empleat, hauríem de reconèixer l’elevada influencia que tenen els factors individuals.
