LD_Adolescents avui: transicions en la hipermodernidat (1/5)
L'adolescència és una època travessada per una sèrie de canvis que responen a un procés de transformació física. Aquests canvis produeixen desconcerts davant un real que perfora el cos i el saber constituït, fent que els recursos simbòlics no siguin suficients davant les noves exigències d'un constrenyiment pulsional inevitable.
L'adolescent s'enfronta a nous escenaris que li empenyen a buscar referents on sostenir el que està per arribar. La clau d'aquesta etapa es troba en la metamorfosi de la pubertat, a un despertar de la sexualitat, a l'amor i a noves trobades. No hi ha preparació possible davant aquesta metamorfosi, cadascú la travessa com pot i segons la seva manera particular de gaudi.
L'adolescència ve a acomiadar la infància, a dir que el creixement és una realitat corporal que liquida un passat que semblava etern. A més s’in-corp-ora l'exigència de definició quant al gènere i orientació sexual. Etapa, en fi, d'un ingent esforç subjectiu que implica preguntar-se sobre el sentit de l'existència.
Corren temps hipermoderns a Occident. En aquesta hipermodernitat, descrita per Lipovetsky, es viu a un ritme accelerat; no hi ha temps per a elaborar el malestar. S'intenta sacsejar-ho abans, fins i tot, de sentir-ho. El vertigen del quotidià produeix subjectes que fugen del dolor i se anestesien en l’hiperconsum de béns, substàncies, sexe i internet. Com es juga l'adolescència en aquest nou ordre de coses? Farem al·lusió en els següents posts a tres àmbits de la hipermodernitat per a traçar els desafiaments dels adolescents d'avui: la “permissivitat”, “l’hiper-individualisme” i “l'economia del gaudi”.
Reyes González Anglada