CINEMA_El meu germà Juan
"El meu germà Juan" és un curtmetratge del 2019. És un curtmetratge molt curt: deu minuts amb els crèdits. Va ser escrit i dirigit per les germanes Martin, Cristina i Maria-José, de Granada. És la seva primera pel·lícula de ficció. Fins aleshores, la seva carrera professional s’havia centrat en documentals musicals. No és casualitat que el personatge principal estigui interpretat per l’actriu i cantant Leonor Watling i que Dani Martín i Coque Malla col·laborin en aquest curtmetratge capaç de dir tantes coses en tan poc temps.
La sinopsi presenta la història de la següent manera: “Ana és una nena de 6 anys que està en teràpia infantil amb una psicòloga. A través de jocs i imatges, li explica sobre la seva família i, en particular, sobre el seu germà Juan, com és, com el veu, a què juguen i què han viscut junts. Però aviat ens adonarem que les coses no són el que semblen ”.
El misteri que sosté tota la pel·lícula acaba revelant-se just abans dels crèdits i deixen a l'espectador devant un desenllaç que ens diu "allò que vas veure no era el que semblava: no era una sessió de terapia, era una altra cosa" .
No se sap quant de temps fa que la nena veu a la psicòloga. Potser no hauria estat la primera vegada. És possible que hi hagués altres trobades i que la nena ja estigués en teràpia. En qualsevol cas, el curtmetratge ens situa en un interval de temps on la psicòlega prepara a la nena per explicar-li el que li va passar al seu germà. Ella li extreu una confessió —l’indicible o insuportable d’escoltar— que per a la nena no apareix com a tal perquè no respon des d’un lloc de moralitat. Una pregunta delicada que tracta aquest curtmetratge perquè encara no hi ha consciència de culpabilitat malgrat que el pes de la llei obliga a una persona a ser responsable.
El propòsit del curtmetratge, tal com expliquen les germanes Martin, és explorar les diferències entre nen i adult empenyent-los a l’extrem. Per explicar aquesta idea, les germanes Martín utilitzan a una psicòloga que accedeix a l’univers particular de la noia a través del joc, no sense conseqüències, com podem veure al final de la pel·lícula.
Quin és l'objectiu del joc en una sessió de teràpia? El joc en teràpia no pretén provocar una confessió. Per al nen, el joc, ja sigui en sessió o a l’aire lliure, és aquell espai on és possible modificar el passat en el terreny de joc perquè emergeixi el nou i l’inesperat. El joc s’utilitza per reviure situacions, per imaginar la presència d’alguna cosa absent, per jugar amb un objecte perdut que gira i torna capritxosament. Mitjançant aquest moviment s’articulen mites individuals que es converteixen en realitat i que permeten al nen apropiar-se del simbolisme amb els seus somnis, les seves fantasies i les seves bromes individuals.
Quin seria l'objectiu del joc a "El meu germà Juan"? Jugar en aquest curtmetratge es tracta de buscar la veritat en forma d’enunciat. La nena comet un acte prohibit i, per tant, davant la llei és culpable. La psicòloga exerceix el paper d’un treballador en salut mental, un dels braços de la llei. L’altre braç està representat per la policia. El jutge de menors serà qui haurà de saber aplicar la llei a una nena de sis anys de la qual s’ha obtingut una declaració. Com crear un futur soportable per la nena? Com fer que no sigui aixafada per "l'altre" i pugui trobar un lloc on pugui pensar en aquest fet traumàtic?
Helena Valldeperes