06.10.2022

CINEMA_GXRL, la noia que importa.

Un amic em va recomanar la pel·lícula “*Girl”; t'agradarà, va afegir... vaig començar a veure-la sense saber de què es tractava i no vaig poder enlairar els ulls de la pantalla en cap moment; em va atrapar des del moment que vaig entendre el conflicte interior que sofreix una jove adolescent tancada en un cos masculí que no reconeix i en el que, per tant, se sent atrapada a una edat en què l'única cosa que desitges és escapar i volar. Interessant direcció, al mateix temps que valenta i arriscada, que ens mostra el nou realitzador Lucas Dhont, amb gran sensibilitat per a transmetre emocions.



Les dificultats en les quals es troben alguns dels nostres joves, en aquest cas una adolescent, òrfena de mare però envoltada per un entorn protector i comprensiu, un germanet de cinc anys a qui cuida i on bolca el seu afecte, un pare que li atén i comprèn al costat del seu psicòleg que l'ajuda en el seu ardu tràfec.



Canvi de ciutat en el moment en què comença el procés de “canvi de sexe”, en el lent trànsit entre hormones i amb un esforç sobrehumà, aconsegueix passar de ballarí a ballarina de clàssic en la nova acadèmia. El jove actor Victor Polster (protagonista), demostra com a actor-ballarí el que pateix el personatge, com si es tractés de si mateix, amb una extraordinària interpretació, lligada a una prodigiosa direcció, amb una cambra íntima i silenciosa on acompanyem al protagonista i ens fa ballar de puntetes en els seus tortuosos girs de cigne.

La tensió a les dutxes en la qual intenta amagar la seva intimitat, la cruel curiositat típica de l'edat per part de les amigues, la necessitat de relacionar-se. Es va arraconant. Una cosa que em va commoure va ser la resposta que els dona al pare i al psicòleg davant la insistència de tots dos de si ha conegut algun noi. La resposta de la protagonista ens fa de nou reflexionar que la cosa no és tan senzilla, Què fer davant una elecció d'aquesta substància? Com fer quan les identificacions al sexe que no li va ser donat d'entrada impliquen una travessia tan incerta?

No vaig despertar del col·lapse fins que comencen a pujar els crèdits. Espero que et succeeixi el mateix. L'any passat vaig participar en un curs que prepara en l'apassionant tasca de facilitar grups i equips amb Graciela Jasiner. Unes companyes atenien adolescents trans en zones rurals per l'augment de suïcidis, el que em va fer reflexionar sobre aquestes situacions. En aquest cas “Girl” succeeix en un entorn soci-familiar més comprensiu però per a ella no menys asfixiant en jugar-se un desig molt fort que requereix ser acompanyat fins a trobar una sortida al patiment de no ser qui creu que és.

Diego Jiménez



Comparteix a