LD_ El que la psicoanàlisi està fent avui amb l'autisme.
El tractament de l'autisme des de la psicoanàlisi part de la vivència amenaçant / invasor, que l'autista té en relació a l'altre. Així, no és des de la consideració que és un subjecte desadaptat que hem de normalitzar en la seva conducta, via uns aprenentatges impostos, sinó d'un camí que el subjecte autista s'obrirà en un context propici, en un context que acollirà els interessos que ell esbossi, per estranys o insignificants que puguin semblar a ulls d'un currículum estàndard.
Al abordatge del treball amb subjectes autistes, la psicoanàlisis lacaniana es planteja, per a cada cas particular:
- Com acostar-se com a terapeuta, educador o mestre: amb un joc, una cançó, en silenci ..?
- Què marc institucional seria més adequat: amb horaris per a tots, amb espais temàtics, amb quins límits normatius ...?
- Amb quin altre consent un mínim de relació: amb un altre que està jugant amb altres, amb un altre de veu suau, o que li dóna la mà, o que es diverteix?
- Quin tret de l'altre el pertorba o no pot sostenir: el soroll, el desordre, que hi hagi objectes dins d'una caixa, que li treguin una joguina, que no li permetin entrar amb barret ...?
- Què elaboració fa de les coordenades espacials i temporals? Fa recorreguts, ocupa sempre el mateix requadre, entra i surt d'espais on altres estan jugant ... ?, Consent al final de l'activitat, la pausa del dinar, l'entrada o sortides de la sala d'un altre, experimenta amb les altures ... ?
Parlarem aquí d'una pràctica institucional concreta: els tallers de joc organitzats per TEAdir, una associació de pares i mares de subjectes amb diagnòstic TEA. Es tracta d'un treball que parteix de la pràctica, de l'experiència, i no de supòsits ideals globalitzants. A partir de les reunions d'un equip plural, on no hi ha una sola persona de referència per al nen sinó un marc on els diferents intervinents actuen en conseqüència a com el nen està al taller, es fa un seguiment de cada cas: què esbossos d'interacció, què ho pertorba, què sembla interessar-li, què acostament de l'altre consenteix ... això respecte al nen; però respecte a l'adult, es treballa si hi ha alguna cosa que angoixa a algun membre de l'equip, es planteja en quina línia estar més atents, què porten els pares, que intervencions fer amb els pares ...
Els membres de l'equip estaran atents a la particularitat de cada nen:
Un nen consentirà la veu de l'altre a través d'una cançó, un altre serà de la mà com podrà entrar en el joc, un altre portarà ell un objecte i caldrà esperar si s'interessarà per més objectes, per incloure'l en alguna dinàmica que s'estigui produint al taller, etc.
Les possibilitats de com el nen entra a relacionar-se amb l'altre no estan predeterminades, són particulars de cada subjecte i evolucionen també de forma particular.
La funció dels adults que porten a terme els tallers és estar atents per poder adaptar-se als descobriments, a les maneres de relació que el nen consent o proposa. Del que es tracta és d'adaptar la institució per crear un context de possibilitat de vincle.
A poc a poc, el joc podrà fer-se més complex, el ventall de paraules usades ampliat ... un camí lent, però que aposta pel respecte a la individualitat, als temps de cadascun; que pressuposa un subjecte capaç de fer emergir un desig particular que el sostingui i li faciliti el vincle social.
Cristina Andrés