LD_ pràctica dels psicolegs en época de la covid
Les noves circumstàncies imposades per la covid-19 coincideixen amb les coordenades de la guerra. Marcelo Ferraro en l’article “Deshabitar los hábitos: sujetos a prueba. Las prácticas de los psicólogos en época de covid-19”, analitza la situació d’Argentina, posant l’accent en en paral.lelisme amb la guerra: hi ha un enemic, una comunitat amenaçada, pors, el factor sorpresa i encara no tenir prou armes per enfrentar-la i vèncer-la.
En aquest escenari ens remet al Freud de 1933 qui interpelat per Einstein a propòsit de la guerra, responia que “la cultura, l’operació que ens fa humans, genera la possibilitat de passar de la violència al dret” a través del fet que la força més gran d’un individu es podria compensar amb l’ajuntament de diversos individus febles.
La situació és complexa no només per la magnitud dels efectes sinó pels poders implicats en la seva resolució i pels canvis radicals en la concepció del funcionament social. Com s’han organitzat les forces en els moments més crítics de la pandèmia? S’han establert noves jerarquies dins el poder públic: les autoritats sanitàries durant un llarg període d’urgència, han posat en un segon plànol el poder mundial hegemònic, el capitalisme, per protegir un nou capital: la salut pública.
L’article de Ferraro, analitza com l’urgència per no fer caure la salut pública fa trontollar tambè el saber establert sobre la salut mental. Si el vincle social i l’autonomia eren indicadors de bona salut, ara, aquests són tambè relegats a un segon plànol i la urgència sanitària demana renunciar-hi en pro de la subsistència en el sentit més planer: la vida com a oposada a la mort.
La funció del metge s’assembla més a la de doctor a la guerra: una marató per evitar fatalitats. La funció del psicòleg, però, amb menys referència en camps de batalla, es cridada a una adaptació. És possible rebaixar l’angoixa que, com a malestar arrelat al cos, no obeeix lògiques estàndars? Pot el psicòleg en la virtualitat sostenir un treball de dissolució de malestars in-corpo-rats?.
Les circumstàncies han portat a que s’utilitzi la tecnologia remota durant el confinament i els psicolegs no han estat aliens a això. Després de la tornada a la “nova normalitat” les consultes han tornat a obrir amb gels, mascaretes i finestres obertes. El psicoleg ha estat cridat com moltes altres professions a repensar la seva pràctica i sostenir-la davant l’inèdit i l’excepcional. Cal que el psicòleg convenci, prengui la iniciativa perquè els consultants sàpiguen que seguim proposant l'experiència del subjecte o de com es recobra un altre, un nou sentit davant de les pèrdues, els obstacles, els fantasmes i les pors.
Cristina Andrés