LD_ Què diu Demazeux? 4/9
Per Demazeux, el corrent lògica-positivista on es va inspirar el DSM ja està caduca. El DSM va construir una llengua artificial sobre aquestes premisses, una llengua que no remetia a la qüestió de la referència sinó a uns criteris definits que possibilitaven eliminar la imprecisió i el malentès.
Aquest mecano ha anat de la mà de les tècniques estadístiques que permeten assegurar la «fiabilitat inter-jutges». Però les tècniques estadístiques tampoc escapen a la teoria a l'estar també en un corpus teòric determinat. I se'n va anar silenciant la pregunta clínica per donar un lloc més destacat a la pregunta estadística.
Ara bé, la crisi del DSM5, que s'inicia pel desacord entre els experts del DSM, remet a una qüestió més profunda que la pròpiament estadística que és la cada vegada més patent no relació entre la definició de la categoria i la seva referència.
Es qüestiona llavors la validesa diagóstica del DSM i no li queda una altra al sistema de recórrer a un major empirisme. O això o anar a Quine amb les seves aportacions lògiques que permeten acollir en les classificacions espècies naturals i altres que no ho són. És a dir es tractaria d'acceptar -com una possible solució- que en el sistema DSM hagués categories de validesa científica i altres que fossin artefactes. Suposaria llavors retirar la hipòtesi que no és suficient una classificació ben feta perquè ella mateixa no garanteix que diagnostiqui la referència que es pretén diagnosticar.