LD_Adolescents avui: economia del gaudi (5/5)
Els models que van funcionar per a encotillar el gaudi dels joves van deixar de tenir la seva eficàcia simbòlica. Desorientats els joves davant una hipermodernitat on el que importa és la satisfacció immediata, sense figures d'autoritat que posin dics al gaudi, pateixen una doble crisi: la que té a veure amb la seva posició desitjant i la conjuntura d'haver de resoldre els enigmes del seu desig a les maneres del discurs que avui regula el gaudi.
Un discurs que, de moment, es caracteritza per la seva inconsistència i falta d'ideals sent la xifra la que ha passat a regular el gaudi i el gaudi no sap de xifres. Sense més filtres mediadors que els de l'avaluació acèfala, l'adolescent és empès a la satisfacció d'un gaudi que irromp en el cos. S'alcen davant l'adolescent, deslligat de qualsevol ideal, objectes que satisfan i obturan la falta. Sens falta, el desig s'afebleix i davant aquest imperatiu de satisfacció immediata i un mercat amb una incessant oferta de possibilitats, no hi ha lloc per a preguntar-se.
L'adolescent obturat i deixat en falta entra en la lògica del mercat amb un plus: l'adolescència es constitueix com un objecte de consum en si mateix. Són els joves qui provoquen l'admiració dels adults, la qual cosa fa que la joventut sigui l'ideal on reflectir-se. Franquejar el llindar d'aquestes economies de gaudi imparables, preguntant-se sobre l'imperatiu social del “tot és possible” per a descobrir el que a un li fa moure's i moure's amb els altres seria potser un altre ideal, un ideal en tot cas que no tracta d'encasellar als adolescents en comunitats de gaudi preestablertes d'acord amb els seus avatars simptomàtics (addiccions, anorèxies, bulímies…) sinó la d'acompanyar-los en la producció particular sobre el sentit de la seva existència.
Helena Mateo Valldeperes