De punt anar i venir pels circuits comercials, el concepte de llibertat va prenent un ús de significat quantificable on “més” es confon amb “millor”: més likes=més èxit, més viatges= més felicitat, més sexe=més plaer, més compres= més nivell de vida… en suma: més “adquisicions” d'objectes o persones, més likes, més mobilitat, major suposada llibertat.

Però si sortim del context de les últimes dècades, si prenem una perspectiva històric cultural, té alguna cosa a veure aquesta idea de llibertat amb el recurrent concepte de llibertat analitzat per tants pensadors, ja fossin artistes, filòsofs o doctors?

La dificultat de la llibertat, precisament, va radicar i radica, encara que avui es vulgui maquillar, en aquest forat de l'ésser humà, un forat impossible de limitar quantitativament i que és allà on la individualitat s´hi juga, on el desig es posa a prova.

El més propi de cada subjecte no té a veure amb el prêt a porter dels objectes ofertats al mercat, té a veure amb un nucli d'angoixa que canalitzada adequadament permet a la creativitat dissenyar una manera d'arreglar-les-hi bé amb la pròpia vida i que quan es pretén tapar, no fa més que créixer fins a desbordar-se i canalitzar-se en la fugida, com en les drogues i altres addiccions ( hard o soft), fugida d'un mateix.

Des de la psicoanàlisi, apostem per poder sortir de l'acció-reacció que veiem paradigmàticament en els likes i altres modalitats instantànies de satisfer el desig. Ens ocupem d'obrir un espai d'incertesa, de valoració del desig individual, fem una aposta per la llibertat, perquè la llibertat és una altra cosa que la satisfacció prefabricada.

Cristina Andrés