LD_Trauma i subjectivitats
L'inesperat irromp a Europa a principis de l'any 2020. Va agafar per sorpresa, no podent-se anticipar i, per tant, evitar. I això va ser la marca primera del trauma, un trauma anomenat Covid que va canviar el món contemporani tal com fins ara ho havíem conegut. Va ser una instal·lació sobtada d'alguna cosa que havia de ser diferent i on la nostra memòria no aconseguia reconèixer l'horror que vindria.
Sense brúixola que orientés, vam començar a posar paraules a aquest horror, a construir un relat, donant múltiples sentits a l'efecte de la Covid. Després la primera trobada amb el trauma, es van començar a inscriure en la memòria de cada qui imatges, significacions, significants del que atroç. Un conjunt de signes que es van imposar i que requereixen ser pensats, elaborats, resignificats. El singular de cada qui, però, s'ha posat en un segon pla per fer front a la crisi sanitària.
Aniol Yauci / @yaucianiol - 12/05/2020 La Vanguardia
Després del anomenat de les autoritats a un confinament obligat, la mascareta va ser un dels signes del trauma que va homogeneïtzar semblants i va silenciar la subjectivitat. Ulls per veure l'horror, orelles per escoltar-lo i boca tapada per protegir i protegir-se de l'invisible destructor. Les marques deixades pel trauma es podrien resseguir en la impossibilitat de l'oblit. Els científics es van posar a treballar per buscar una solució. Un temps d'espera, d'una planificació científica que ha permès per a molts tolerar la incertesa i resistir el trauma provocat per un perill real.
Freud defineix la percepció del perill real com un "excés d'excitació" que pot ser tant intern com extern. Però, en ambdós casos, l'excitació es fa difícil de emmanegar per a la persona. Quan aquest excés d'excitació es va fent cada vegada més insuportable, Freud proposa el terme "desemparament".
En un primer temps, ocorre l'inesperat, un esdeveniment no programat, que no correspon a un discurs previ existent. En un segon temps, es despleguen les seqüeles, repercussions subjectives del trauma. Cadascun va a prendre-ho i pensar-ho d'una manera i aquí és on s'inscriuen les seqüeles.
El camp "psi" té alguna cosa a dir en tot això perquè si bé el trauma és homogeni, les seves seqüeles no són estandarditzables. No hi ha una relació unívoca i determinista entre el trauma i els seus efectes. Saber-ho permet orientar-se millor en el tractament de trauma, creant els dispositius més adequats perhom: psicoteràpia individual, grups terapèutics, grups operatius, psicomotricitat relacional, tallers, psicodrama etc.
Helena Valldeperes