Per orientar-nos una mica més en el laberint de l'elecció de sexe en el TRANS, ens aturarem en el que es juga en un Transsexual i un Transgènere perquè, malgrat que tots dos denuncien la seva disconformitat amb el gènere que els va venir donat a partir del seu sexe, les seves conclusions són ben diferents. El Transsexual reconeix la diferència sexual i la interpreta amb criteris fàl·lics al arribar a la conclusió que per solucionar el problema s'hauria de canviar el sexe. El Transgènere admet altres interpretacions i accepta el seu cos, reinventant-se sense necessitat de passar pel quiròfan.

Algun@s fins i tot opten per una mena de llimb que els permet fixar-se en una indeterminació de gènere. El TRANS més radical podríem dir que qüestiona el funcionament del gènere binari com a tal.

Judith Butler en el seu Cossos que importen. Sobre els límits materials i discursius del “sexe” s'endinsa en aquestes qüestions i considera que tant el sexe com el gènere estan determinats per la cultura. No hi ha naturalesa natural ni existeix tampoc una destinació que orienti d'entrada la identitat. Reduint la qüestió, el transsexual convertiria el problema de la identificació sexual a un "problema natural" valent-se de la Ciència que promet accedir a la identitat desitjada, mentre que el transgènere convertiria el problema de la identitat en un “problema cultural”.

Les teòriqu@s Queer reinventen els gender studies servint-se del concepte transgènere o, si es vol, del tercer sexe per seguir afirmant que és la cultura la que determina el sexe i el gènere sent llavors, en última instància, la cultura la qual dictaria les identificacions. En el discurs popular, cultura seria aquesta part heretada de la identitat que no pot ni ha de ser molestada mentre que el que és natural pot ser manipulat i, per tant, de lliure elecció i, com tota elecció, un s'ha de fer responsable del que ha triat.

Lacan, al seminari XX "Encara", va desmuntar el binarisme masculí/femení perquè a la fi i al el cap la "diferència sexual" no implica que se sàpiga en què consisteix aquesta diferència. Perquè que hi hagi cossos sexuats no implica que el cos sexuat home hagi de identificar-se amb els valors imaginaris masculins ni que tampoc hagi de ser així amb el cos sexuat de la dona. L'oposició llavors entre natura i cultura no sembla que hagi de ser el millor marc per poder sortir de la cruïlla sexe/gènere. El que importa, en realitat, és què fa el subjecte amb l'elecció de sexe. Ni ciència ni cultura llavors, no hi ha universal possible que no sigui l'elecció del gaudi forçat i inconscient, el que fa en conseqüència que aquesta elecció sigui una manera particular de gaudi. Nous discursos, diversos tipus d'inclinacions i d'identitats sexuals ... ¿fins a quin punt serien flexibles, alterables i dependents de l'elecció del subjecte?

Deixada de banda la partició dels sexes, es pot gaudir de moltes maneres. Sense normalitat imposada, es fa difícil ordenar l'anarquia de les formes imaginàries en què es manifesta el gaudi pulsional. Però la qüestió de la identificació sexual no va en realitat d'ordres i jerarquies, perquè es tracta de gaudi, un gaudi primari determinat per l'elecció d'objecte sobre el qual el subjecte construirà els seus propis escenaris. Caldria llavors pensar la qüestió des de la lògica de la sexuació per així aportar més llum sobre el que implica qüestionar el gènere, no volent saber de la diferència sexual.

Helena Valldeperes